Glossari

GLOSSARI:

(Aquest glossari esta ordenat de la primera unitat U.01 fins a la Última U.10)

 Teoria econòmica, macroeconomia i microeconomia

    La macroeconomia es una branca de la economia que estudia la presa de decisions de la economia sencera ja sigui nacional, regional o global.

      La microeconomia es una branca de la economia que estudia les parts individuals com els llars o les empreses.

-Justícia, Equitat i Igualitarisme.

La Justicia la equitat i el igualitarisme,  tracta de que ohoto tingui els mateixos drets i serveis , com feia lunio sovietica del 1922-1991

-Tipus impositiu, Impost i Recaptació fiscal

El tipus d'impositiu es un import d un determinat tribut, un impost es el que paguem tots (majors de edat) per a que la nostra ciutat o poble sigui miloramb serveis public o el carrer mateix. 

-Capitalisme, Lliure mercat, Planificació central, Liberalisme econòmic: El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, el lliure mercat tracta de la competencia de cada empresa per a guanyar més diners. La planificació es saber el que faràs

-Tecnologia, eficiència tècnica

Tecnología: Es el conjunt de coneixements de una tecnica

Eficiència tècnica: La eficiència tècnica fa referencia als factors de producció que utilitza una organització en mode técnic

-Cost fix, cost variable, ingressos i benefici empresarial

cost fix es el valor que no varia 

cost variable es el cost que pot cambiar segons el nombre d'unitats produides

ingressos: cuantitat de diners guanyada o recaptada

benefici empresarial: els ingressos menys el cost de producció

-Oferta,  demanda

La oferta es el producte que la empresa ofereix

demanda es el que el client vol comprar

-Equilibri de mercat, excés d’oferta, excés de demanda

equilibri de mercat es cuan els demandants i els ofertants estan d'acord, es a dir, que tots els demandants troben el preu que volen i tots el oferents venen el que volen al preu que volen

-Persona jurídica, patrimoni, responsabilitat limitada, responsabilitat il·limitada, fiscalitat

Persona juridica:Individu o entitat que, sense tenir existència individual física, està subjecta a drets i obligacions.

Patrimoni: És el conjunt de béns, drets i obligacions que li pertanyen a algú.

Responsabilitat limitada: El soci cobrirà les perdues amb els diners invertits en l'empresa.

Responsabilitat il·limitada: Assumeix la responsabilitat dels deutes amb tot el patrimoni personal actual i futur.

Fiscalitat: És el tipus d'impost que es paga, pot ser el IRPF o l'impost de societat.

-Departament d’aprovisionament, Departament de producció, Departament de RRHH, Departament de màrqueting, Departament d’Inversió i Finançament, Departament de direcció, organigrama

Departament d'aprovisionament: Departament que s'encarrega dels inputs.

Departament de producció: S'ocupa de la realització del producte i els factors que intervenen en l'elaboració d'aquest.

Departament de recursos humans: S'encarrega de contractar i controlar el personal.

Departament de màrqueting: S'ocupa de la publicitat, el muntatge de les tendes, els preus...

Departament d'inversió i finançament: S'ocupa de que fer amb els diners i de com invertir-los. Finançament és el que s'encarrega de buscar i aconseguir els diners.

Departament de direcció: És el que pren decisions sobre l'empresa.

Organigrama: Representación gráfica de l’estructura d’una empresa o una institució, en la que es mostra les relaciones entre les seves diferents parts funcions de cadascuna d’ellas, així com de las persones que treballen en aquestes.

-Responsabilitat social corporativa, ètica empresarial, paradís fiscal.

Responsabilitat social corporativa: És la contribució activa i voluntària al millorament social, econòmic i ambiental per part de les empreses.

Ètica empresarial: Conjunt de valors, normes i principis reflectits en la cultura de l'empresa per assolir una major sintonia amb la societat i permetre una millor adaptació a tots els entorns.

Paradís fiscal: Territori o estat que es caracteritza per aplicar un règim tributari especialment favorable als ciutadans i empreses no residents que es domicilien a efectes legals en el mateix.

-Educació financera, estalvi, inversió i deute.

Educació financera: És un procés de desenvolupament d'habilitats i actituds que, mitjançant l'assimilació d'informació comprensible i eines bàsiques d'administració de recursos i planificació

Estalvi: L'estalvi és la diferència entre l'ingrés disponible i el consum efectuat per una persona, una empresa, una administració pública, etc. Igualment l'estalvi és la part de la renda que no es destina al consum, o part complementària del despesa.

Inversió: És un terme econòmic que fa referència a la col·locació de capital en una operació, projecte o iniciativa empresarial amb la finalitat de recuperar-lo amb interessos en cas que el mateix generi guanys.
Deute: Obligació que té una persona de pagar o tornar una cosa

-Pressupost, despeses fixes obligatòries, despeses variables necessàries, despeses innecessàries

Pressupost: Càlcul anticipat del cost d'una obra o un servei.

Despeses fixes obligatòries: Els costos fixos són aquells costos en què incorre una empresa que no depenen de l'escala de producció. 

Despeses fixes necessàries: És un tipus de despesa fixa on pages per coses necessàries en el teu dia a dia: hipoteca, menjar...

Despeses innecessàries: És una despesa que es podria evitar perfectament: Netflix, Movistar+...

-Dèficit pressupostari, historial creditici, embargament

Dèficit pressupostari: Allò que manca perquè els ingressos pugin tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte pugi tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercaderia abasti al consum, perquè el valor de les exportacions pugi tant com el de les importacions.

Historial creditici: És el registre del teu historial en el pagament de deutes.

Embargament: Afectació de béns o de drets a l'execució ordenada per l'autoritat judicial, conseqüència d'una condemna pecuniària, tant en la via civil com en la via penal.

- Liquiditat, risc, rendibilitat.

Liquiditat: Qualitat de transformar alguna cosa en diners.

Risc: És una conseqüència de les decisions d'inversió.

Rendibilitat: Relación existente entre los beneficios que proporciona una determinada cosa y la inversión o el esfuerzo que se ha hecho.

-Renda fixa, renda variables.

Renda fixa: La renda fixa es refereix a qualsevol tipus d'inversió en què el prestatari/emissor està obligat a fer pagaments d'una quantitat fixa en un termini fix: per exemple, si el prestatari ha de pagar interessos un cop a l'any a una taxa fixa sobre la suma de capital invertida inicialment.
Renda variable:Els instruments de renda variable són especialment aquells que són part d'un capital, com les accions de les companyies anònimes.

-Diversificació, ràting, solvència              

Diversificació: És el procés mitjançant el qual una empresa s'introdueix en nous mercats ia nous productes.
Solvència: La capacitat que té una persona d'atendre les obligacions adquirides.
Ràting: Índex representatiu del nivell de risc pel qual es qualifiquen les emissions de deute de les empreses.

-Hipoteca, deute, interès, TAE, comissions bancàries

Hipoteca: Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.

Deute: Obligació que té una persona de pagar o tornar una cosa, generalment diners.

Interès: S'anomena interès als diferents tipus d'índex que s'empren en el mesurament de rendibilitat dels estalvis.

TAE: És la Taxa Anual Equivalent. És un terme financer que incorpora interessos i comissions.

Comissions bancàries: Els bancs cobren per una gran quantitat de conceptes les anomenades comissions bancàries. Les comissions bancàries poden ser lliures i per tant fixades arbitràriament per les entitats bancàries, negociades amb els clients o fixes.

-Diner legal, diner bancari, compte corrent, compte d’estalvi

Diner legal: Conjunt de monedes i bitllets emesos pel banc central (banc emissor).

Diner bancari: Dipòsits que obren els bancs als seus clients i que s’accepten com a mitjà de pagament.

Compte corrent: un copte bancari per depositar diners, on pots administrar els diners amb llibertat i domiciliar de pagaments

Compte d’estalvi: Et dona més interessos que un compte corrent, però et demanen més estabilitat, no pots treure el diner en el temps que et demanen

-Macroeconomia i Institut nacional d’Estadística

Macroeconomia: Macroeconomia és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.

Institut Nacional d'Estadística (INE): Organisme autònom encarregat dels serveis estadístics de l'Administració General de l'Estat.

-Macromagnitud, PIB i Exportacions netes

Macromagnitud: En economia, les macromagnituds són un mesurament quantificada dels fets i dades de transcendència econòmica d'un país o regió, s'utilitzen per mesurar les operacions i fluxos que tenen lloc en aquest espai, el que permet tenir una visió de conjunt de l'economia de aquest país

PIB: En macroeconomia, el producte intern brut (PIB), conegut també com a producte interior brut o producte interior brut (PIB), és una magnitud macroeconòmica que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis de demanda final d'un país o regió

Exportacions netes: La diferència entre exportacions i importacions. Representen el saldo d'intercanvis d'un país amb l'exterior.

-Inflació, inflació galopant, deflació e hiperinflació

Inflació: És el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia.

Inflació galopant: És un tipus d'inflació. Els preus es tornen difícilment controlables i es produeixen problemes econòmics i socials. 10 - 99%.

Deflació: És un tipus d'inflació. L'activitat econòmica es ressent perquè les famílies estalvien en comptes de consumir. < 0%.

Hiperinflació: És un tipus d'inflació. Els diners perden valor tan de pressa que ningú confia en ells. S'associa a moments de crisi generalitzada de l'economia. > 100%.

- Banc Central Europeu, operacions de mercat obert i política monetària

Banc Central Europeu:  és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única. Té el dret exclusiu per a autoritzar l'emissió de bitllets de banc en la Comunitat Europea i és el nucli del Sistema Europeu de Bancs Centrals. Els seus òrgans rectors són el Comitè Executiu i el seu Consell de Govern; aquest últim integrat per tots els membres de l'executiu i pels governadors dels bancs centrals nacionals.

Operacions de mercat obert: Conjunt de compres o vendes de títols de deute públic que fa el banc central en els mercats financers. És un instrument de política monetària.

Política monetaria: La política monetaria es la disciplina de la política económica que controla los factores monetarios para garantizar la estabilidad de precios y el crecimiento económico.

-Atur friccional, atur estacional, atur cíclic i atur estructural

Atur friccional: És una desocupació voluntària de persones que podrien estar treballant, però volen prendre's un temps per estudiar, desncansar o trobar una feina millor que l'anterior.

Atur estacional: Atur per la diferencia de epoques del any

Atur cíclic: atur lligat a un període ciclic

Atur estructural: desajustament entre oferta i demanda de treballadors

-Població activa, Població inactiva, Població ocupada i Població desocupada.

Població activa: Són aquells que tenen intenció de treballar.
Població desocupada: Són, dins dels actius, els que no treballen.
Població inactiva: No volen ni tenen intenció de treballar.
Població ocupada: Són, dins dels actius, els que si treballen.

-Polítiques actives d’ocupació, polítiques passives d’ocupació, autoocupació, flexibilització laboral i sindicat.

Polítiques actives d'ocupació: Són aquelles que tenen com a objectiu la creació d'ocupació.

Polítiques passives d'ocupació: Són aquelles que tenen com a objectiu la protecció dels aturats.

Autoocupació: Es tracta d'ocupar-se de crear feina per un mateix, començar un negoci.

Flexibilització laboral: Es tracta de reduir els costos laborals que ha de pagar una empresa.

Sindicat: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots els associats, especialment associació obrera.

-Automatització, algoritme, Big Data, NeoLudisme.

Automatització: és l'ús de sistemes de control o enelemts computeritzats que redueixen la necessitat de treball humà en la producció de béns i serveis.

Algoritme: és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Big Data: És un terme evolutiu que descriu qualsevol quantitat voluminosa de dades estructurades, semiestructurats i no estructurats que tenen el potencial de ser extrets per obtenir informació.

NeoLudisme: És un corrent filosòfic que s'oposa al desenvolupament tecnològic i científic de la societat moderna, el terme s'aplica a les persones que tenen fòbia a la tecnologia.

-Error del mercat, cicle econòmic, política macroeconòmica.

Error del mercat: Situacions o circumstàncies que el mercat no gestiona adequadament.

Cicle econòmic: El cicle econòmic és un fenomen que correspon a les oscil·lacions reiterades en les taxes de creixement de la producció, l'ocupació i altres variables macroeconòmiques, en el curt termini, durant un període de temps determinat, generalment diversos anys.

Política Macroeconomica: La política macroeconòmica és aquella que afecta un país o una regió en la seva totalitat. S'ocupa del règim monetari, fiscal, comercial i canviari, així com del creixement econòmic, la inflació i les taxes nacionals d'ocupació i atur.

-Taxa impositiva, política fiscal expansiva, política fiscal restrictiva, estabilitzador automàtic.

Taxa impositiva: És el percentatge (%) d'impostos que correspon pagar al fisc per alguna cosa que la llei mana.

Política fiscal expansiva: És un tipus de criteri de política fiscal que es caracteritza especialment per dos trets principals: augment de la despesa pública i reducció de la recaptació fiscal per mitjà de baixades d'impostos.

Política fiscal restrictiva: És un tipus de política fiscal a la qual tenen cabuda la reducció de la despesa pública i l'augment de la recaptació fiscal a través d'ingressos per impostos dels ciutadans. És a dir, és l'opció oposada a la política fiscal expansiva.

Estabilitzador automàtic: Són aquests elements dels pressupostos generals de l'Estat que tenen impacte en els ingressos i en les despeses de l'Estat sense la necessitat d'una decisió, canvi de llei o acte exprés del govern.